Maria Verdaguer

centenari del seu naixement (1925-2025)

Acollim una petita exposició sobre una gran defensora de la llengua catalana.

Representa un record del testimoniatge d’una gran defensora i ensenyant de la llengua catalana durant uns difícils, juntament amb el seu marit Ernest Fortiana, ambdós eren coneguts com ‘els del català’.

Maria Verdaguer i Nicolau (Barcelona,1925) va ser una figura clau en la recuperació i la dignificació de la llengua catalana a l’Alt Empordà durant les últimes dècades del franquisme, època en la qual l’ensenyament de la nostra llengua tenia importants dificultats degudes a la supressió de llibertats i la prohibició del català en els àmbits públics. Pionera en l’ensenyament del català, Maria Verdaguer, juntament amb el seu marit, Ernest Fortiana, coneguts com els Fortiana, amb qui formava un tàndem indissociable, va formar centenars d’adults, mestres i alumnes, establint així les bases de la normalització lingüística a les escoles de Figueres, de l’Alt Empordà i de la Catalunya Nord. La seva tasca docent s’entrellaça amb un activisme cultural intens: la cofundació d’Òmnium Cultural a Figueres, l’organització de conferències, concursos i homenatges, i la defensa constant de la llengua i la cultura catalanes malgrat la censura i els obstacles polítics. La trajectòria de Maria Verdaguer es va veure truncada al 1990 a conseqüència d’un accident que li va deixar greus lesions i que va enllaçar amb una greu malaltia.

L'exposició consta de 6 panells