dimecres, 5 de novembre del 2025

dimecres, 2 d’abril del 2025

ACCÉS AL CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA


 
A través del següent enllaç es pot accedir al cabal de la Biblioteca de Portbou.
PROCEDIMENT:
 
 
Un cop obert l'arxiu cal fer una cerca a la columna desitjada.
P. exmp. 

Autor: Espriu ( posant només aquest mot i restringint la recerca a l'apartat Buscar i Reemplaça marcant 
Qualsevol part del camp en portarà a la primera entrada d'aquest autor i fent següent al proper, etc, etc.

Esperem els comentaris de les vostres experiències al respecte.

BIB.-

dissabte, 20 d’abril del 2024

 PRESENTACIÓ

Intenció

Ens proposem aquí fer partícip al públic de totes les novetats que anem incorporant al nostre fons així com de les activitats culturals que desenvolupem  obertes al públic en general que sempre seran de franc i amb tota franquesa.
Estem acabant d'assegurar i confegir adequadament tot el catàleg de les obres i fons que disposa la BIBLIOTECA per tal que tothom hi pugui accedir i demanar en servei de préstec.
Pròximament tot estarà a disposició de la manera més senzilla i planera possible.

Recordeu, per qualsevol qüestió tenim el nostre correu:

bibliotecadePortbou@gmail.com

on podeu adreçar les vostres qüestions i peticions.

Recordeu el nostre horari és:
tots els dimecres de 6 a 8 de la tarda.

També tenim una bústia on dipositar còmodament les devolucions dels préstecs sense necessitat d'esperar a l'obertura de la Biblioteca.
 
 
Us hi esperem.

dimecres, 15 de febrer del 2023

ACTIVITATS

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'ARNALD PLUJÀ

Presentació 18/02/2023

 

La presentació del nostre respectat i valorat autor alberenc va venir de les seves pròpies paraules que demostren el seu tarannà laboriós i davant les quals no cal dir res:

Després de vint anys de recerca he finalitzar la localització, estudi i catalogació de quatre-cents vuit masos del Cap de Creus i l’Albera Marítima, termes municipals de Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Selva de Mar, Cadaqués, Roses, Palau, Pau i Vilajuïga. Resulta sorprenent tal densitat d’hàbitat dispers en un reduït territori de complexitat orogràfica, climatologia adversa i limitada fertilitat.

Aquest llibre és el resultat de consultar tots els arxius públics, els fons eclesiàstics i els registres parroquials que conserven documentació física i humana dels masos, seguit d’un intens treball de camp per tot el territori i el testimoni directe d’unes dues-centes persones relacionades amb les heretats, bé per la seva condició de propietaris actuals, descendents, antics hereus, masovers, arrendataris o pastors.

M’agradaria transmetre l’admiració que al llarg del treball he sentit per refer la història d’aquestes petites unitats agràries, explotades sense més ajuda que la força de braços d’homes, dones i fills que contribuïen a l’economia familiar. En menys d’un segle s’ha passat d’un centenar de masos actius a menys d’una dotzena, mentre que la majoria dels deshabitats han acabat, en les darreres dècades, en un estat de ruïna total.

Els dos-cents masos descrits estan il·lustrats amb 730 imatges, un centenar aèries, la resta evoca l’aspecte original, els seus estadants i activitats quotidianes de la pagesia. Per tot plegat, li faig avinent la notícia i la satisfacció de posar a l’abast del públic i les institucions el fruit de la informació recuperada, que sens dubte contribuirà a millorar el coneixement del món rural i el patrimoni del seu municipi.



dissabte, 2 de març del 2019

EXPOSICIÓ: El Cor Menjat

Guillem de Cabestany (1188-1212)

 

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la contrada del Rosselló, que confina amb Catalunya iamb el Narbonès. Fou molt avinent de la persona, molt preuat per les armes, la cortesia i el servei. A la seva contrada hi havia una dama que es deia madona  (dompna) Soremonda, muller (moiller) d’en Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble (gentils), ric, dolent (mals) , brau , fer i orgullós. En Guillem de Cabestany amava la dama per amor i d’ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, alegre (gaia), gentil i bella, el volia més que res del món. I això fou dit a En Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home irat i gelós, inquirí tot el fet i sabé que era cert, i féu guardar la seva muller. S’esdevingué un dia que Ramon de Castell Rosselló es trobà amb Guillem de Cabestany, que anava sense companyia, i el matà; féu-li treure el cor del cos i féu-li tallar el cap; i el cor el féu portar a casa seva, i el cap també; i féu rostir el cor i cuinar a pebrada i el féu donar a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, Ramon del Castell Rosselló i digué: “Sabeu què heu menjat?! I ella digué: “No, però m’ha semblat una vianda molt bona i molt saborosa”. I ell li digué que era el cor (cors) de Guillem de Cabestany el que havia menjat, i perquè ho cregués féu portar el cap davant d’ella. Quan la dama va veure  i va oir això, perdé la vista i l’oïda (lo vezer e l’auzir). Quan revingué va dir: Senyor, m’heu donat un menjar tan bo que mai més no en prendré un altre” (“ Seigner, ben m’avetz dat si bon manjar que ja mais non manjarais l’autre”).  Quan ell ho sentí corregué amb la seva espasa i volgué ferir-la al cap; però ella corregué a un balcó i es deixà caure, i així morí. I la nova corregué pel Rosselló i per tot Catalunya que en Guillem de Cabestany i  la dama (dompna) havien estat morts tan malament i que en Ramon del Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dama. Hi hagué gran tristesa per totes les contrades; i la queixa arribà al rei d’Aragó, que era senyor  (seigner) d’en Ramon del Castell Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, i féu venir davant Ramon del Castell Rosselló; i quan fou vingut el féu empresonar (si.l fetz prendre), li prengué tots els seus castells i els feu derrocar; i li llevà tot quant tenia i el féu portar a la presó. I després féu portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i posar-los en un monument davant la porta de l’església; i féu esculpir sobre el monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els vinguessin a fer aniversari cada any. I Ramon del Castell Rosselló morí a la presó.

 

                                            Foto antiga de Castell de Rosselló escenari de la llegenda.


 

                                                        Un trobador acompanyant-se amb un instrument de corda

 

                                                    La Torre. Dibuix antic.

                                                A la part inferior dreta de la imatge el Rosselló català


                                                El Rosselló amb tots els punts geogràfics relacionats amb la llegenda

Arrel d'aquesta exposició que fou visitada per l'escola entre pocs d'altres realitzarem un taller per confeccionar un Rap cantat, seguint les pautes dels antics trobadors i amb la llegenda sempre present.

Bib.-





 DONACIÓ De la Biblioteca Pol Nadal i Mallol de Port de la Selva  Hem rebut per valisa, via el Servei Nacional de Préstec Interbibliotecar...