100 ANYS Naixement Joan Brossa
VIDA
Joan Brossa i Cuervo neix el 19 de gener de 1919 al
carrer Wagner del barri de Sant Gervasi de Barcelona. De ben jove, amb la mort
del pare, que era artesà, es trasllada a viure amb la família de la seva mare,
una cantant de sarsuela.
Als disset anys s'allista a l'exèrcit republicà i
serveix en el front de Lleida durant la Guerra Civil. Allí escriu els primers
treballs adreçats als companys, a mig camí de la crònica i de l'apologia,
demostrant ja els ideals catalanistes i d'esquerres que mantindria al llarg de
seva vida. Després de la guerra es veu obligat a fer el servei militar a
Salamanca, on entra en contacte amb altres intel·lectuals catalans, entre ells
Enric Tormo.
En tornar a Barcelona treballa esporàdicament com
a gravador, l'ofici del seu difunt pare, i més tard sobreviu com a venedor de
llibres prohibits. En aquesta època comença a escriure la seva obra i entra en
contacte amb els ambients artístics de la ciutat, on fa coneixença de dos dels
artistes més significatius de l'avantguarda catalana, Josep Vicenç Foix i Joan
Miró. És gràcies a la influència de J.V. Foix que Joan Brossa pren
consciència i s'interessa per l'aspecte formal dels textos, pel sonet i les
estrofes clàssiques.
A mitjans de la dècada de 1940 Joan Brossa coneix
els artistes Arnau Puig, Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb els quals col·labora en
l'edició de l'únic número de la revista Algol (1947), considerada la
primera revista d'avantguarda posterior a la Guerra Civil. Un any més tard
Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies, J. J. Tharrats i el
mateix Brossa, funden el grup artístic "Dau al Set", que edita una
revista mensual propera al surrealisme i a l'existencialisme. Les seves
col·laboracions en forma de textos de caire surrealista, consistien en l'escriptura
d'imatges oníriques o hipnagògiques, i en l'anomenat automatisme psíquic. En
una entrevista feta el 1990, diu: «Per consell d'un amic, en Viuçà, vaig anar a
veure en Foix per ensenyar-li uns poemes. En aquella rabiosa postguerra ell es
va estranyar que un jove s'interessés pel surrealisme i el cubisme, que eren
proscrits. En Foix em va presentar en Joan Prats i aquest darrer en Miró. Ara
tot allò sembla fàcil però en aquells moments era vital i perillós. Joan Prats
em proporcionava revistes de pintura contemporània i monografies. A través d'un
llibre del douanier Rousseau vaig entrat en contacte amb Joan Ponç. […]
En Ponç feia una pintura figurativa i dramàtica, ben diferent d'aquella per la
qual és conegut. Li vaig proposar de practicar l'automatisme. Ell, influït per
Colson, un pintor sud-americà que acabava d'arribar de París, ho va trobar una
idea literària, però a l'últim s'hi va abocar. Va fer saltar el tap de la bassa
i es va convertir en un autor molt prolífic en una via nova. Aquestes inquietuds
compartides van donar origen a la revista Algol (1947) i posteriorment a
entrar en relació amb en Tharrats, en Tàpies i en Cuixart. Així es va formar el
grup "Dau al Set". En aquell moment no hi havia ningú més.»
Durant tot aquest període Joan Brossa viu
en una gran precarietat material, i la majoria de la seva obra, que comença ja
a ser d'una dimensió considerable, resta inèdita. Tot i així continua entregat
a la producció artística i utilitza l'escriptura com a mitjà d'investigació del
llenguatge i d'experimentació de les formes tradicionals. La imaginació de
Brossa, entesa com a desdoblament de la realitat, serveix de motor per a les
seves creacions. Investiga formalment amb el sonet, aprofundeix en el
surrealisme, i experimenta amb els gèneres literaris. Aquesta experimentació el
porta a interessar-se pel teatre, que anomena "poesia escènica", en
la qual el diàleg, fortament literaturitzat, ho condueix tot. D'aquesta època
són obres com Quiriquibú (1945), El crim (1945) i Nocturns
encontres (1947), entre d'altres.
L'any 1951 surt publicat el recull de poemes Em
va fer Joan Brossa, influït pel seu amic i poeta brasiler João Cabral de
Melo. Aquest recull, amb poemes prosaics breus, suposa un gir de la seva obra
cap a temes més relacionats amb la denúncia política i social, que tindrà
continuïat en obres com El pedestal són les sabates, escrit el 1955. Tot
i així mai deixarà de banda l'experimentació formal dels diferents gèneres com
el sonet, l'oda sàfica, la prosa poètica, els sainets o el teatre-cabaret, amb
títols com Malviatge, escrit el 1954; El poeta presenta quinze
pantomimes, escrit el 1956; Tríptic, del 1957; Vint-i-una odes,
uns goigs, una dansa i un sonet, del 1958; Or i sal, del 1959; i Poemes
civils, del 1960, entre d'altres. Al mateix temps segueix col·laborant amb
Antoni Tàpies, Joan Ponç i d'altres artistes plàstics, editant volums
bibliòfils amb poemes, serigrafies o gravats.
A finals de la dècada de
1950, aquesta constant recerca metalingüística i l'interès per el cinema i la
filosofia oriental l'encaminen cap a un progressiu sintetisme, a buscar
l'essència del llenguatge i a plantejar-se els codis de comunicació. Utilitza
els recursos de la ironia, la descontextualització, l'associació fonètica i el
refús de la diferenciació entre la paraula i l'objecte. Així doncs, entre la
paraula, l'objecte i la seva representació, Joan Brossa arriba a la
poesia visual, que integra progressivament en la seva obra i que serà totalment
autèntica en títols com Frègoli, del 1965. En aquest sentit, Pere
Gimferrer escriu: "Es tracta de fer esclatar el caràcter de monòleg del
poema habitual i el seu encerclament dins el marc de la plana impresa. Per una
banda, aquest designi portarà l'obra d'en Brossa cap a les experiències de
poesia visual; per l'altra, en introduir el diàleg i el gest —la plasticitat de
l'acció i els moviments i el desdoblament en diverses veus dialogants—,
l'acostarà al teatre". Amb el temps, Joan Brossa trenca
definitivament amb les fronteres entre les diferents disciplines artístiques i
col·labora cada cop més amb artistes plàstics. Aprofundeix en la poesia visual
i inicia l'experimentació amb objectes, les instal·lacions i el happening,
que anomena "accions espectacle".
L'any 1970 l'editorial Ariel publica Poesia
rasa, un recull de poemes escrits entre el 1943 i el 1959, amb un pròleg
reivindicatiu de Manuel Sacristán i una portada d'Antoni Tàpies. Fins llavors
la seva obra havia estat publicada molt parcialment, i és amb aquest volum que
es dóna a conèixer al gran públic. A partir d'aquest moment gaudeix del
reconeixement del món intel·lectual català, la seva obra es publica més
regularment i comença a ésser reivindicada per alguns sectors de la crítica.
L'any 1973 Edicions 62 inicia la publicació de la seva obra teatral completa,
sota el títol Teatre complet. Poesia escènica que, amb sis volums,
continuarà publicant durant deu anys. L'any 1978 Joan Brossa rep el
primer guardó de la seva carrera, el premi Ciutat de Barcelona, pel tercer
volum del teatre complet, i un any més tard, el premi Crítica Serra d'Or de
teatre per el mateix volum. L'any 1980 surt publicat un recull de poemes
escrits entre el 1964 i el 1970 sota el títol Rua de llibres, que rep el
premis Crítica Serra d'Or de poesia (1980) i Lletra d'Or (1981).
També en aquesta època la seva obra escultòrica,
que anomena "poemes visuals corporis", arriba als espais públics, com
ara el "Poema visual transitable" (1984) del Velòdrom de la Vall
d'Hebron de Barcelona. L'any 1986 la Fundació Joan Miró li dedica la primera
exposició antològica, anomenada "Joan Brossa o les paraules són les
coses", que té un èxit excepcional i li obre les portes del reconeixement
internacional. Tot i que continua escrivint i experimentant amb poesia i
teatre, el focus de l'experimentació artística cada cop s'allunya més de la
literatura per centrar-se en les arts plàstiques. Tot i així conrea la sextina
i l'any 1987 Quaderns Crema pubica Viatge per la sextina, escrit entre
el 1976 i el 1986, que és guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona del 1987.
També surt publicat un recull de sonets escrits pels volts de 1967 sota el
títol Sonets a Gofredina que obté el Premi Nacional de la Crítica de
poesia catalana del 1986.
La dècada de 1990 és la del ple reconeixement de
la figura de Joan Brossa. L'any 1991 el Centro de Arte Reina Sofía de
Madrid li dedica una altra exposició antològica titulada "Joan Brossa,
1941-1991"; rep el Premi Nacional de Cultura d'arts plàstiques (1992), els
premis Nacional de la Crítica de poesia (1995) i Crítica Serra d'Or de poesia
(1996) per el recull Passat festes (1995); el Premi Nacional de Cultura
(1998) i el Premi Nacional de Teatre (1998). L'any 1997 l'Espai Escènic Joan
Brossa obre les portes a Barcelona, "un espai de creació a l'entorn de
l'univers escènic i poètic de Joan Brossa i de totes aquelles activitats,
teatrals i parateatrals, que responen als principis bàsics de les avantguardes
històriques i de la creació contemporània", fundat per Hermann Bonnín i el
mag Hausson.
Joan Brossa mor el
30 de desembre de 1998 en un accident domèstic, baixant les escales del seu
estudi de Barcelona, quan es preparaven una sèrie d'actes d'homenatge per a
commemorar el seu vuitantè aniversari. Ell mateix havia enllestit l'antologia
poètica que s'editaria pòstumament l'any 1999 sota el títol Memòria encesa.
Mosaic antològic. Tal i com havia estat previst abans de la seva mort,
l'any 1999 la Universitat de Barcelona el va declarar Doctor Honoris Causa.
L'octubre de 1999 neix la Fundació Joan Brossa, amb seu a Barcelona, que té per
missió conservar, exhibir i difondre l'obra polièdrica de Joan Brossa, així com
la de promoure l'esperit transformador i creatiu de la seva producció
OBRA
Poesia
* - Sonets de Caruixa. Barcelona: Revista Dau al Set,
1949.
* - Romancets del dragolí. Barcelona: Revista Dau al Set,
1950.
* - Em va fer Joan Brossa. Barcelona: Cobalto, 1951.
* - Poemes civils. Barcelona: RE & MA 12 S.L., 1961.
* - El pa a la barca. Barcelona: Sala Gaspar, 1963.
* - Cop de poma. Barcelona: RE & MA 12 S.L., 1963.
* - Novel·la. Barcelona: Sala Gaspar, 1965.
* - Frègoli. Barcelona: Sala Gaspar, 1969.
* - El saltamartí. Barcelona: Ocnos, 1969.
* - Poesia rasa. Barcelona: Ariel, 1970.
* - Des d'un got d'aigua fins al petroli. Mataró: Robrenyo, 1971.
* - Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1972. [Prosa poètica]
* - Càntir de càntics. Barcelona: Edicions 62, 1972.
* - Cappare. Barcelona: Proa, 1973.
* - Cinc poemes. Barcelona: Filògraf, 1973.
* - Cartipàs. Barcelona: Sala Gaspar, 1974.
* - La barba del cranc. Barcelona: Edicions 62, 1974.
* - La cabaleta. Barcelona: Polígrafa, 1974.
* - Accions musicals. Barcelona: El Mall, 1975.
* - Oda a Macià i oda al President Companys. Barcelona: Sala Gaspar,
1975.
* - Oda a Xirinacs. Barcelona: Amics de Xirinacs,
1976.
* - Maneres. Barcelona, Urgell, 1976.
* - Oda al President Companys. Barcelona: La Humanitat/Esquerra
Republicana de Catalunya, 1976.
* - Sextines 76. Barcelona: El Mall, 1977.
* - Poemes de seny i cabell. Barcelona: Ariel, 1977.
* - Poemes. Barcelona: Servicios Editoriales, 1978.
* - Tres Joans. Barcelona: Polígrafa, 1978.
* - U no és ningú. Barcelona: Polígrafa, 1979. [Prosa poètica]
* - Antologia de poemes de revolta. Barcelona: Edicions 62, 1979.
* - Rua de llibres. Barcelona: Ariel, 1980.
* - Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1980.
* - Vint-i-set sextines i un sonet. Barcelona: Edicions 62, 1981.
* - Ball de sang. Barcelona: Crítica, 1982.
* - Els ulls de l'òliba. València: Eliseu Climent-3i4,
1982.
* - Tal i tant. Barcelona: Polígrafa, 1983.
* - Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975) Barcelona: Alta Fulla, 7
vol., 1983-89.
* - Pas d'amors. Barcelona: Albert Ferrer, 1983.
* - Poesia [amb J. Palau i Fabre]. Barcelona: Edicions 62/Orbis,
1984.
* - Fogall de sonets. Barcelona: Edicions 62, 1985.
* - Sextina en el Museu de Joguets de Figueres. Figueres: Tristan
Barberà, 1985.
* - Qui diu foc diu flama. Barcelona: Empúries,
1985.
* - El rei de la màgia. Figueres: Tristan Barbarà, 1986.
* - Sonets a Gofredina. Barcelona: La Magrana, 1986.
* - Viatge per la sextina. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
* - Anafil. Barcelona: Edicions 62, 1987. [Prosa poètica]
* - Oi. Barcelona: Lluís Pessa, 1987.
* - Barcelona. Barcelona: Polígrafa, 1988.
* - Tria. Barcelona: A. Agra, 1988.
* - Ventall de poemes urbans. València: Edicions de la guerra,
1988.
* - El fuet de cent cues. Barcelona: Destino, 1989.
* - Carrer de Wàgner. Barcelona: Ed. T., 1990.
* - El bosc a casa. Barcelona: Polígrafa, 1990.
* - Cinamon. Figueres: Tristan Barà, 1991.
* - Parèntesi. Barcelona: Lluís Pessa, 1991.
* - Flor de claus. Figueres: Tristany, 1992.
* - Jo, qui? Barcelona: Lluís Pessa, 1992.
* - El veí. Barcelona: Lluís Pessa, 1992.
* - Trasllat. Calella: Terme, 1993.
* - Furgó de cua. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.
* - Suite tràmpol o el compte enrera. Barcelona: La Rosa
Cúbica, 1994.
* - Poemes escollits. Barcelona: Edicions 62, 1995.
* - Poesia i prosa. València: Tres i Quatre, 1995.
* - Passat festes. Barcelona: Empúries, 1995.
* - Brossa i Chillida a peu pel llibre. Barcelona: Polígrafa,
1995.
* - Poemes d'anada i tornada. València: Pre-textos, 1995.
* - Poemes hipnagògics. Barcelona: R. Salvo, 1995.
* - Capgirada. Barcelona: Lluís Pessa, 1995.
* - Mise en joc. València: Pedra de toc, 1996.
* - La clau a la boca. Barcelona: Barcanova, 1997.
* - Alfabet desbaratat. Barcelona: Empúries, 1998. [Prosa
poètica]
* - Memòria encesa. Mosaic antològic. Barcelona: Barcanova,
1999.
* - Sumari astral. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 1999.
* - Cartaci. Valladolid: El Gato Gris, 2000.
* - A partir del silenci. Antologia polimòrfica. Barcelona: Galàxia
Gutemberg, 2001.
* - Un home reparteix fulls clandestins. Gandia: Centre d'Estudis
i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2004.
* - La humanitat. Barcelona: Cruïlla, 2005.
* - El dia a dia. Barcelona: Edicions 62, 2007.
* - Fora de l'umbracle. Tarragona: Arola, 2012.
* - Poesia visual
Teatre
* - Or i sal. Barcelona: J. Horta, 1963.
* - Teatre de Joan Brossa. Barcelona: RE & MA 12 S.L.,
1964.
* - Calç i rajoles. Barcelona: Edicions 62, 1971.
* - Accions musicals. Barcelona: Mall, 1975.
* - Albert Vidal. Cant a la mímica. Barcelona: Àncora, 1983.
* - Sis peces de teatre breu. Barcelona: Edicions 62, 1993.
* - Teatre. Valècia: Pedra de Toc, 1996.
* - Fregolisme o monòlegs de transformació. Madrid: Mediasat Group,
2003.
* - El dia del profeta. Barcelona: Proa, 2008.
* - Obres inèdites
Traduccions realitzades per l'autor/a
* - RIMBAUD, Jean N. Arthur:
Les ungles del guant. Barcelona: Mall, 1974. [Del francès]
Guions
* - No compteu amb els dits. Barcelona: Films 59, 1967.
* - Nocturn 29. Barcelona: Films 59, 1968.
* - Cua de cuc. Vàmpir. Barcelona: Films 59, 1970.
* - Umbracle. Barcelona: Films 59, 1971.
* - Gart. Cave Canis (Barcelona), núm. 2, 1996.
* - Foc al càntir. Barcelona: Ovídeo/BTV,
2000.
Obres completes
* - Teatre complet: poesia escènica. Barcelona: Edicions 62, 6
vol., 1973-83.
* - Prosa completa i textos esparsos [Glòria Bordons, cur.].
Barcelona: RBA La Magrana, 2013.
* - Poesia escènica [Glòria Bordons, cur.].
Tarragona: Arola, 12 vols., 2012-2017.
Altres
* - Poemes objecte. Barcelona: Servicios Editoriales,
1978.
* - Ou de dos rovells. Barcelona: Barcanova, 2 vol.,
1996.
* - Itineraris brossians. Barcelona: Fundació Joan
Brossa/Ajuntament de Barcelona, 2006.
* - Una Barcelona de Joan
Brossa [amb
Colita]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
_001.jpg)
