Presentació 18/02/2023
La presentació del nostre respectat i valorat autor alberenc va venir de les seves pròpies paraules que demostren el seu tarannà laboriós i davant les quals no cal dir res:
Després de vint anys de recerca he finalitzar la localització, estudi i catalogació de quatre-cents vuit masos del Cap de Creus i l’Albera Marítima, termes municipals de Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Selva de Mar, Cadaqués, Roses, Palau, Pau i Vilajuïga. Resulta sorprenent tal densitat d’hàbitat dispers en un reduït territori de complexitat orogràfica, climatologia adversa i limitada fertilitat.
Aquest llibre és el resultat de consultar tots els arxius públics, els fons eclesiàstics i els registres parroquials que conserven documentació física i humana dels masos, seguit d’un intens treball de camp per tot el territori i el testimoni directe d’unes dues-centes persones relacionades amb les heretats, bé per la seva condició de propietaris actuals, descendents, antics hereus, masovers, arrendataris o pastors.
M’agradaria transmetre l’admiració que al llarg del treball he sentit per refer la història d’aquestes petites unitats agràries, explotades sense més ajuda que la força de braços d’homes, dones i fills que contribuïen a l’economia familiar. En menys d’un segle s’ha passat d’un centenar de masos actius a menys d’una dotzena, mentre que la majoria dels deshabitats han acabat, en les darreres dècades, en un estat de ruïna total.
Els dos-cents masos descrits estan il·lustrats amb 730 imatges, un centenar aèries, la resta evoca l’aspecte original, els seus estadants i activitats quotidianes de la pagesia. Per tot plegat, li faig avinent la notícia i la satisfacció de posar a l’abast del públic i les institucions el fruit de la informació recuperada, que sens dubte contribuirà a millorar el coneixement del món rural i el patrimoni del seu municipi.
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la contrada del Rosselló, que confina amb Catalunya iamb el Narbonès. Fou molt avinent de la persona, molt preuat per les armes, la cortesia i el servei. A la seva contrada hi havia una dama que es deia madona (dompna) Soremonda, muller (moiller) d’en Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble (gentils), ric, dolent (mals) , brau , fer i orgullós. En Guillem de Cabestany amava la dama per amor i d’ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, alegre (gaia), gentil i bella, el volia més que res del món. I això fou dit a En Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home irat i gelós, inquirí tot el fet i sabé que era cert, i féu guardar la seva muller. S’esdevingué un dia que Ramon de Castell Rosselló es trobà amb Guillem de Cabestany, que anava sense companyia, i el matà; féu-li treure el cor del cos i féu-li tallar el cap; i el cor el féu portar a casa seva, i el cap també; i féu rostir el cor i cuinar a pebrada i el féu donar a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, Ramon del Castell Rosselló i digué: “Sabeu què heu menjat?! I ella digué: “No, però m’ha semblat una vianda molt bona i molt saborosa”. I ell li digué que era el cor (cors) de Guillem de Cabestany el que havia menjat, i perquè ho cregués féu portar el cap davant d’ella. Quan la dama va veure i va oir això, perdé la vista i l’oïda (lo vezer e l’auzir). Quan revingué va dir: Senyor, m’heu donat un menjar tan bo que mai més no en prendré un altre” (“ Seigner, ben m’avetz dat si bon manjar que ja mais non manjarais l’autre”). Quan ell ho sentí corregué amb la seva espasa i volgué ferir-la al cap; però ella corregué a un balcó i es deixà caure, i així morí. I la nova corregué pel Rosselló i per tot Catalunya que en Guillem de Cabestany i la dama (dompna) havien estat morts tan malament i que en Ramon del Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dama. Hi hagué gran tristesa per totes les contrades; i la queixa arribà al rei d’Aragó, que era senyor (seigner) d’en Ramon del Castell Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, i féu venir davant Ramon del Castell Rosselló; i quan fou vingut el féu empresonar (si.l fetz prendre), li prengué tots els seus castells i els feu derrocar; i li llevà tot quant tenia i el féu portar a la presó. I després féu portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i posar-los en un monument davant la porta de l’església; i féu esculpir sobre el monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els vinguessin a fer aniversari cada any. I Ramon del Castell Rosselló morí a la presó.
La Torre. Dibuix antic.
A la part inferior dreta de la imatge el Rosselló català
El Rosselló amb tots els punts geogràfics relacionats amb la llegenda
Arrel d'aquesta exposició que fou visitada per l'escola entre pocs d'altres realitzarem un taller per confeccionar un Rap cantat, seguint les pautes dels antics trobadors i amb la llegenda sempre present.
Bib.-
_001.jpg)
VIDA
Joan Brossa i Cuervo neix el 19 de gener de 1919 al carrer Wagner del barri de Sant Gervasi de Barcelona. De ben jove, amb la mort del pare, que era artesà, es trasllada a viure amb la família de la seva mare, una cantant de sarsuela.
Als disset anys s'allista a l'exèrcit republicà i serveix en el front de Lleida durant la Guerra Civil. Allí escriu els primers treballs adreçats als companys, a mig camí de la crònica i de l'apologia, demostrant ja els ideals catalanistes i d'esquerres que mantindria al llarg de seva vida. Després de la guerra es veu obligat a fer el servei militar a Salamanca, on entra en contacte amb altres intel·lectuals catalans, entre ells Enric Tormo.
En tornar a Barcelona treballa esporàdicament com a gravador, l'ofici del seu difunt pare, i més tard sobreviu com a venedor de llibres prohibits. En aquesta època comença a escriure la seva obra i entra en contacte amb els ambients artístics de la ciutat, on fa coneixença de dos dels artistes més significatius de l'avantguarda catalana, Josep Vicenç Foix i Joan Miró. És gràcies a la influència de J.V. Foix que Joan Brossa pren consciència i s'interessa per l'aspecte formal dels textos, pel sonet i les estrofes clàssiques.
A mitjans de la dècada de 1940 Joan Brossa coneix els artistes Arnau Puig, Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb els quals col·labora en l'edició de l'únic número de la revista Algol (1947), considerada la primera revista d'avantguarda posterior a la Guerra Civil. Un any més tard Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies, J. J. Tharrats i el mateix Brossa, funden el grup artístic "Dau al Set", que edita una revista mensual propera al surrealisme i a l'existencialisme. Les seves col·laboracions en forma de textos de caire surrealista, consistien en l'escriptura d'imatges oníriques o hipnagògiques, i en l'anomenat automatisme psíquic. En una entrevista feta el 1990, diu: «Per consell d'un amic, en Viuçà, vaig anar a veure en Foix per ensenyar-li uns poemes. En aquella rabiosa postguerra ell es va estranyar que un jove s'interessés pel surrealisme i el cubisme, que eren proscrits. En Foix em va presentar en Joan Prats i aquest darrer en Miró. Ara tot allò sembla fàcil però en aquells moments era vital i perillós. Joan Prats em proporcionava revistes de pintura contemporània i monografies. A través d'un llibre del douanier Rousseau vaig entrat en contacte amb Joan Ponç. […] En Ponç feia una pintura figurativa i dramàtica, ben diferent d'aquella per la qual és conegut. Li vaig proposar de practicar l'automatisme. Ell, influït per Colson, un pintor sud-americà que acabava d'arribar de París, ho va trobar una idea literària, però a l'últim s'hi va abocar. Va fer saltar el tap de la bassa i es va convertir en un autor molt prolífic en una via nova. Aquestes inquietuds compartides van donar origen a la revista Algol (1947) i posteriorment a entrar en relació amb en Tharrats, en Tàpies i en Cuixart. Així es va formar el grup "Dau al Set". En aquell moment no hi havia ningú més.»
Durant tot aquest període Joan Brossa viu en una gran precarietat material, i la majoria de la seva obra, que comença ja a ser d'una dimensió considerable, resta inèdita. Tot i així continua entregat a la producció artística i utilitza l'escriptura com a mitjà d'investigació del llenguatge i d'experimentació de les formes tradicionals. La imaginació de Brossa, entesa com a desdoblament de la realitat, serveix de motor per a les seves creacions. Investiga formalment amb el sonet, aprofundeix en el surrealisme, i experimenta amb els gèneres literaris. Aquesta experimentació el porta a interessar-se pel teatre, que anomena "poesia escènica", en la qual el diàleg, fortament literaturitzat, ho condueix tot. D'aquesta època són obres com Quiriquibú (1945), El crim (1945) i Nocturns encontres (1947), entre d'altres.
L'any 1951 surt publicat el recull de poemes Em va fer Joan Brossa, influït pel seu amic i poeta brasiler João Cabral de Melo. Aquest recull, amb poemes prosaics breus, suposa un gir de la seva obra cap a temes més relacionats amb la denúncia política i social, que tindrà continuïat en obres com El pedestal són les sabates, escrit el 1955. Tot i així mai deixarà de banda l'experimentació formal dels diferents gèneres com el sonet, l'oda sàfica, la prosa poètica, els sainets o el teatre-cabaret, amb títols com Malviatge, escrit el 1954; El poeta presenta quinze pantomimes, escrit el 1956; Tríptic, del 1957; Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet, del 1958; Or i sal, del 1959; i Poemes civils, del 1960, entre d'altres. Al mateix temps segueix col·laborant amb Antoni Tàpies, Joan Ponç i d'altres artistes plàstics, editant volums bibliòfils amb poemes, serigrafies o gravats.
A finals de la dècada de 1950, aquesta constant recerca metalingüística i l'interès per el cinema i la filosofia oriental l'encaminen cap a un progressiu sintetisme, a buscar l'essència del llenguatge i a plantejar-se els codis de comunicació. Utilitza els recursos de la ironia, la descontextualització, l'associació fonètica i el refús de la diferenciació entre la paraula i l'objecte. Així doncs, entre la paraula, l'objecte i la seva representació, Joan Brossa arriba a la poesia visual, que integra progressivament en la seva obra i que serà totalment autèntica en títols com Frègoli, del 1965. En aquest sentit, Pere Gimferrer escriu: "Es tracta de fer esclatar el caràcter de monòleg del poema habitual i el seu encerclament dins el marc de la plana impresa. Per una banda, aquest designi portarà l'obra d'en Brossa cap a les experiències de poesia visual; per l'altra, en introduir el diàleg i el gest —la plasticitat de l'acció i els moviments i el desdoblament en diverses veus dialogants—, l'acostarà al teatre". Amb el temps, Joan Brossa trenca definitivament amb les fronteres entre les diferents disciplines artístiques i col·labora cada cop més amb artistes plàstics. Aprofundeix en la poesia visual i inicia l'experimentació amb objectes, les instal·lacions i el happening, que anomena "accions espectacle".
L'any 1970 l'editorial Ariel publica Poesia rasa, un recull de poemes escrits entre el 1943 i el 1959, amb un pròleg reivindicatiu de Manuel Sacristán i una portada d'Antoni Tàpies. Fins llavors la seva obra havia estat publicada molt parcialment, i és amb aquest volum que es dóna a conèixer al gran públic. A partir d'aquest moment gaudeix del reconeixement del món intel·lectual català, la seva obra es publica més regularment i comença a ésser reivindicada per alguns sectors de la crítica. L'any 1973 Edicions 62 inicia la publicació de la seva obra teatral completa, sota el títol Teatre complet. Poesia escènica que, amb sis volums, continuarà publicant durant deu anys. L'any 1978 Joan Brossa rep el primer guardó de la seva carrera, el premi Ciutat de Barcelona, pel tercer volum del teatre complet, i un any més tard, el premi Crítica Serra d'Or de teatre per el mateix volum. L'any 1980 surt publicat un recull de poemes escrits entre el 1964 i el 1970 sota el títol Rua de llibres, que rep el premis Crítica Serra d'Or de poesia (1980) i Lletra d'Or (1981).
També en aquesta època la seva obra escultòrica, que anomena "poemes visuals corporis", arriba als espais públics, com ara el "Poema visual transitable" (1984) del Velòdrom de la Vall d'Hebron de Barcelona. L'any 1986 la Fundació Joan Miró li dedica la primera exposició antològica, anomenada "Joan Brossa o les paraules són les coses", que té un èxit excepcional i li obre les portes del reconeixement internacional. Tot i que continua escrivint i experimentant amb poesia i teatre, el focus de l'experimentació artística cada cop s'allunya més de la literatura per centrar-se en les arts plàstiques. Tot i així conrea la sextina i l'any 1987 Quaderns Crema pubica Viatge per la sextina, escrit entre el 1976 i el 1986, que és guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona del 1987. També surt publicat un recull de sonets escrits pels volts de 1967 sota el títol Sonets a Gofredina que obté el Premi Nacional de la Crítica de poesia catalana del 1986.
La dècada de 1990 és la del ple reconeixement de la figura de Joan Brossa. L'any 1991 el Centro de Arte Reina Sofía de Madrid li dedica una altra exposició antològica titulada "Joan Brossa, 1941-1991"; rep el Premi Nacional de Cultura d'arts plàstiques (1992), els premis Nacional de la Crítica de poesia (1995) i Crítica Serra d'Or de poesia (1996) per el recull Passat festes (1995); el Premi Nacional de Cultura (1998) i el Premi Nacional de Teatre (1998). L'any 1997 l'Espai Escènic Joan Brossa obre les portes a Barcelona, "un espai de creació a l'entorn de l'univers escènic i poètic de Joan Brossa i de totes aquelles activitats, teatrals i parateatrals, que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques i de la creació contemporània", fundat per Hermann Bonnín i el mag Hausson.
Joan Brossa mor el 30 de desembre de 1998 en un accident domèstic, baixant les escales del seu estudi de Barcelona, quan es preparaven una sèrie d'actes d'homenatge per a commemorar el seu vuitantè aniversari. Ell mateix havia enllestit l'antologia poètica que s'editaria pòstumament l'any 1999 sota el títol Memòria encesa. Mosaic antològic. Tal i com havia estat previst abans de la seva mort, l'any 1999 la Universitat de Barcelona el va declarar Doctor Honoris Causa. L'octubre de 1999 neix la Fundació Joan Brossa, amb seu a Barcelona, que té per missió conservar, exhibir i difondre l'obra polièdrica de Joan Brossa, així com la de promoure l'esperit transformador i creatiu de la seva producció
OBRA
Poesia
* - Sonets de Caruixa. Barcelona: Revista Dau al Set, 1949.
* - Romancets del dragolí. Barcelona: Revista Dau al Set, 1950.
* - Em va fer Joan Brossa. Barcelona: Cobalto, 1951.
* - Poemes civils. Barcelona: RE & MA 12 S.L., 1961.
* - El pa a la barca. Barcelona: Sala Gaspar, 1963.
* - Cop de poma. Barcelona: RE & MA 12 S.L., 1963.
* - Novel·la. Barcelona: Sala Gaspar, 1965.
* - Frègoli. Barcelona: Sala Gaspar, 1969.
* - El saltamartí. Barcelona: Ocnos, 1969.
* - Poesia rasa. Barcelona: Ariel, 1970.
* - Des d'un got d'aigua fins al petroli. Mataró: Robrenyo, 1971.
* - Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1972. [Prosa poètica]
* - Càntir de càntics. Barcelona: Edicions 62, 1972.
* - Cappare. Barcelona: Proa, 1973.
* - Cinc poemes. Barcelona: Filògraf, 1973.
* - Cartipàs. Barcelona: Sala Gaspar, 1974.
* - La barba del cranc. Barcelona: Edicions 62, 1974.
* - La cabaleta. Barcelona: Polígrafa, 1974.
* - Accions musicals. Barcelona: El Mall, 1975.
* - Oda a Macià i oda al President Companys. Barcelona: Sala Gaspar, 1975.
* - Oda a Xirinacs. Barcelona: Amics de Xirinacs, 1976.
* - Maneres. Barcelona, Urgell, 1976.
* - Oda al President Companys. Barcelona: La Humanitat/Esquerra Republicana de Catalunya, 1976.
* - Sextines 76. Barcelona: El Mall, 1977.
* - Poemes de seny i cabell. Barcelona: Ariel, 1977.
* - Poemes. Barcelona: Servicios Editoriales, 1978.
* - Tres Joans. Barcelona: Polígrafa, 1978.
* - U no és ningú. Barcelona: Polígrafa, 1979. [Prosa poètica]
* - Antologia de poemes de revolta. Barcelona: Edicions 62, 1979.
* - Rua de llibres. Barcelona: Ariel, 1980.
* - Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1980.
* - Vint-i-set sextines i un sonet. Barcelona: Edicions 62, 1981.
* - Ball de sang. Barcelona: Crítica, 1982.
* - Els ulls de l'òliba. València: Eliseu Climent-3i4, 1982.
* - Tal i tant. Barcelona: Polígrafa, 1983.
* - Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975) Barcelona: Alta Fulla, 7 vol., 1983-89.
* - Pas d'amors. Barcelona: Albert Ferrer, 1983.
* - Poesia [amb J. Palau i Fabre]. Barcelona: Edicions 62/Orbis, 1984.
* - Fogall de sonets. Barcelona: Edicions 62, 1985.
* - Sextina en el Museu de Joguets de Figueres. Figueres: Tristan Barberà, 1985.
* - Qui diu foc diu flama. Barcelona: Empúries, 1985.
* - El rei de la màgia. Figueres: Tristan Barbarà, 1986.
* - Sonets a Gofredina. Barcelona: La Magrana, 1986.
* - Viatge per la sextina. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
* - Anafil. Barcelona: Edicions 62, 1987. [Prosa poètica]
* - Oi. Barcelona: Lluís Pessa, 1987.
* - Barcelona. Barcelona: Polígrafa, 1988.
* - Tria. Barcelona: A. Agra, 1988.
* - Ventall de poemes urbans. València: Edicions de la guerra, 1988.
* - El fuet de cent cues. Barcelona: Destino, 1989.
* - Carrer de Wàgner. Barcelona: Ed. T., 1990.
* - El bosc a casa. Barcelona: Polígrafa, 1990.
* - Cinamon. Figueres: Tristan Barà, 1991.
* - Parèntesi. Barcelona: Lluís Pessa, 1991.
* - Flor de claus. Figueres: Tristany, 1992.
* - Jo, qui? Barcelona: Lluís Pessa, 1992.
* - El veí. Barcelona: Lluís Pessa, 1992.
* - Trasllat. Calella: Terme, 1993.
* - Furgó de cua. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.
* - Suite tràmpol o el compte enrera. Barcelona: La Rosa Cúbica, 1994.
* - Poemes escollits. Barcelona: Edicions 62, 1995.
* - Poesia i prosa. València: Tres i Quatre, 1995.
* - Passat festes. Barcelona: Empúries, 1995.
* - Brossa i Chillida a peu pel llibre. Barcelona: Polígrafa, 1995.
* - Poemes d'anada i tornada. València: Pre-textos, 1995.
* - Poemes hipnagògics. Barcelona: R. Salvo, 1995.
* - Capgirada. Barcelona: Lluís Pessa, 1995.
* - Mise en joc. València: Pedra de toc, 1996.
* - La clau a la boca. Barcelona: Barcanova, 1997.
* - Alfabet desbaratat. Barcelona: Empúries, 1998. [Prosa poètica]
* - Memòria encesa. Mosaic antològic. Barcelona: Barcanova, 1999.
* - Sumari astral. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 1999.
* - Cartaci. Valladolid: El Gato Gris, 2000.
* - A partir del silenci. Antologia polimòrfica. Barcelona: Galàxia Gutemberg, 2001.
* - Un home reparteix fulls clandestins. Gandia: Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2004.
* - La humanitat. Barcelona: Cruïlla, 2005.
* - El dia a dia. Barcelona: Edicions 62, 2007.
* - Fora de l'umbracle. Tarragona: Arola, 2012.
* - Poesia visual
Teatre
* - Or i sal. Barcelona: J. Horta, 1963.
* - Teatre de Joan Brossa. Barcelona: RE & MA 12 S.L., 1964.
* - Calç i rajoles. Barcelona: Edicions 62, 1971.
* - Accions musicals. Barcelona: Mall, 1975.
* - Albert Vidal. Cant a la mímica. Barcelona: Àncora, 1983.
* - Sis peces de teatre breu. Barcelona: Edicions 62, 1993.
* - Teatre. Valècia: Pedra de Toc, 1996.
* - Fregolisme o monòlegs de transformació. Madrid: Mediasat Group, 2003.
* - El dia del profeta. Barcelona: Proa, 2008.
* - Obres inèdites
Traduccions realitzades per l'autor/a
* - RIMBAUD, Jean N. Arthur: Les ungles del guant. Barcelona: Mall, 1974. [Del francès]
Guions
* - No compteu amb els dits. Barcelona: Films 59, 1967.
* - Nocturn 29. Barcelona: Films 59, 1968.
* - Cua de cuc. Vàmpir. Barcelona: Films 59, 1970.
* - Umbracle. Barcelona: Films 59, 1971.
* - Gart. Cave Canis (Barcelona), núm. 2, 1996.
* - Foc al càntir. Barcelona: Ovídeo/BTV, 2000.
Obres completes
* - Teatre complet: poesia escènica. Barcelona: Edicions 62, 6 vol., 1973-83.
* - Prosa completa i textos esparsos [Glòria Bordons, cur.]. Barcelona: RBA La Magrana, 2013.
* - Poesia escènica [Glòria Bordons, cur.]. Tarragona: Arola, 12 vols., 2012-2017.
Altres
* - Poemes objecte. Barcelona: Servicios Editoriales, 1978.
* - Ou de dos rovells. Barcelona: Barcanova, 2 vol., 1996.
* - Itineraris brossians. Barcelona: Fundació Joan Brossa/Ajuntament de Barcelona, 2006.
* - Una Barcelona de Joan Brossa [amb Colita]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
DONACIÓ De la Biblioteca Pol Nadal i Mallol de Port de la Selva Hem rebut per valisa, via el Servei Nacional de Préstec Interbibliotecar...
